Lo último

Rosegant el pinyol

El personal està responent, acceptant l’esglai i la reclusió. Disculpa els erros i les tardances, sabent que el mal no ve d’Almansa, pero a tots atansa. Els presidents ya no poden prometre més milers de millons, cifres estes que nos maregen; pero sobretot nos fan preguntar d’a on van a eixir o cóm les tornarem tots, perque haurem d’amprar-les, mes que no nos cobren interés.

I ara ve la lletra menuda: ¿cóm saber lo que van a donar-li i quàn a qui pert el sòu? Perque en eixe cas serà fàcil el justificar-ho. En els autònoms i els professionals, les menudes empreses… ¿Qué? als qui el moure papers els convida a rebujar l’ajuda, perque tart i en pegues, si arriba. Els llauradors i pastors que seguixen alimentant-nos. Els grups fabrils gestionaran, mes que per ad alguns, la demora pot fer-los tocar la pancha en terra. A manco jornals manco consum ¿I els agents comercials? Manco competitivitat exportadora. Lo del turisme i l’hosteleria serà històric, en sector que gojàvem sent punters.

Hem d’escórrer tots els cervells de la cara plètora política, els assessors i domèstics, etc., per a que arbitren en trellat i no destorben; per a que animen als qui breguen i aüixen als oportunistes, als que ya esmolen colomello pensant cóm distraure eixa corrent salvadora que s’anuncia, ans de que arribe la tanda del rec subvencionat.

És moment de demostrar trellat i ganes, decència i esforç. La preparació i tacte, des de la generosa sensibilitat, són imprescidibles. Lo contrari no nos ho podem permetre. Parar, sanant. Estalviar en lo innecessari, per a invertir en lo productiu. Ya no cap l’escaqueig, ni la gola; l’immediatea, ni l’interessada tolerància dels vells pecats. El remar harmònic, la suor de tots, la disciplina social… d’açò el govern deu fer full de ruta i docència eixemplificadora. No paraules fofes. L’oposició, suma i exigencia. Sense etiquetes. Tots surem o tots nos ofegarem.

Similar Posts

Leave a Reply